El model de canvi de Kurt Lewin
Kurt Lewin proposa un model de canvi constituït per tres etapes:
1 -Fase de descongelació
2- Fase de reestructuració cognitiva
3- Fase de recongelació
1- Fase de DESCONGELACIÓ:
Per a crear una predisposició favorable al canvi hi ha d’haver un malestar o una inquietud de base que motivi o predisposi a deixar la situació actual i a substituir-la per un altra de més constructiva. Per a que això passi, s’ha d'acomplir tres condicions:
La manca de ratificació
La inquietud
La creació de seguretat psicològica
La manca de ratificació s’origina quan algun aspecte de la vida no ens satisfà o es produeix un desequilibri entre les expectatives que es tenen i la realitat que estem vivint. Per a començar el procés de descongelació es necessita una certa informació d’invalidació de la situació actual. Aquesta falta de ratificació es dóna mitjançant una informació normalment externa. Per altra banda, és necessari també un sentiment d´ inquietud vers la situació actual. La predisposició al canvi s’incrementa quan es té consciència que alguna cosa important no s’està aconseguint. Per últim, és necessari una creació de seguretat psicològica per a que puguem fer el salt a realitzar el canvi. Si hi ha un objectiu significatiu i una consciència de que aquest no s’està acomplint, cal que la persona tingui certa autoconfiança per tal de que pugui passar a l’etapa de canvi següent .
2- Fase de REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA:
Saber que alguna cosa va malament no sempre és suficient per aconseguir el canvi si es desconeix quina pot ser l’alternativa. La fase anterior impulsa a la persona a cercar noves informacions o possibilitats que permetin ampliar la percepció de la situació i iniciar la reestructuració cognitiva. Per això, cal emprar els mecanismes d’identificació i exploració.
El mecanisme d’identificació es basa en el fet de que tothom es mou per models. Poder trobar un ancoratge, un element d’identificació en alguna persona o entitat propera que ha assolit l’objectiu desitjat, el que serveix de referent i proporciona seguretat. La fase d’exploració implica explorar en l’entorn les possibilitats, solucions adequades o fórmules a les necessitats de canvi. En paral·lel, convé anticipar els aspectes favorables, positius, avantatjosos que s’obtindrien si s’assolís el canvi, així com les accions que es duran a terme per assolir-lo.
3- Fase de RECONGELACIÓ:
És la part del procés que arrela el canvi en l’espai vital i psicològic de la persona o entitat. Això és possible en la mesura en que les noves conductes s’integren en la realitat personal o institucional i es rep d’aquesta un reforç positiu. El manteniment d’aquestes noves conductes o formes de fer establirà de manera persistent (recongelació o tornar a congelar) el canvi aplicat.