AUTOCONEIXEMENT DE LES PRÒPIES CREENCES, EMOCIONS I RESPOSTES VERBALS I NO VERBALS DAVANT DE LES ACTITUDS AGRESSIVES I AMENAÇADORES
La recepta de les emocions: de quins components consten?
Quan es presenta una emoció, ho fa a diversos nivells sobre la nostra persona. Existeixen tres components distingibles que són el conductual, el fisiològic i el cognitiu. Aquests tres components no són independents, tots tres interaccionen conjuntament, per tant estan relacionats.
ESTRATÈGIES PER A L’AUTOGESTIÓ EMOCIONAL DAVANT DE LES ACTITUDS AGRESSIVES I AMENAÇADORES:
L'ANÀLISI SISTÈMIC DE LES SITUACIONS: LES POSICIONS PERCEPTIVES
Sovint les persones veuen el món de formes molt diferents. Cadascú jutja les situacions segons les experiències que ha tingut fins llavors i en base al que precisa de si mateix i del món. El positiu és que gràcies a això es produeix un intens intercanvi d’idees i, així, aquells que estiguin participant d’una discussió puguin ampliar i millorar la seva visió del món. La conseqüència negativa, tanmateix, és que això condueix a situacions conflictives en les que un “senzillament no entén” el comportament de l’altre persona. Parlem de “conflictes permanents” quan en una relació entre dos o més persones es produeixen de forma repetida aquest tipus de desavinences.
Per iniciar el procés cap a una solució és convenient il·lustrar com a mínim tres posicions diferents: els punts de vista de les dues parts (o en el seu cas de tots aquells que estan implicats en el conflicte) i la perspectiva d’un observador neutral. Mitjançant l’observació de cadascuna de les posicions es fa més complerta la comprensió del conflicte i es fa evident la dinàmica del procés. Ja que aquestes tres posicions són interessants des de diferents punts de vista, a continuació les analitzem més detalladament.
Primera posició: El propi punt de vista de la situació Un observa la situació amb els seus propis ulls, escolta amb la seva oïda i sent les seves pròpies sensacions; és a dir, està totalment centrat en si mateix.
Segona posició: El conflicte des del punt de vista de l’altre Un s’identifica amb l’altra persona i viu la situació a través de la seva percepció. Un observa a través dels ulls de l’altre, escolta amb la seva oïda, adopta la seva postura corporal, imita l’expressió del seu rostre, parla de la mateixa manera que ell i sent les seves sensacions.
Tercera posició: El punt de vista d’un observador neutral: S’observa la situació i els seus “actors” des de fora i al fer-ho s’adopta una posició neutral, similar al d’un estudiós de la conducta humana o d’un psicòleg. Aquest distanciament possibilita una serenitat i fa que s’observi d’una forma objectiva, descrivint la situació enlloc de jutjar-la. D’aquesta manera es poden obtenir importants informacions al mateix temps que trobar possibles variants per trobar una solució.
Percepció més elevada: Assimilar de forma ideal la primera posició vol dir estar totalment centrat en el propi cos i els propis sentiments. En aquesta posició la capacitat de percepció respecte al propi cos és més elevada.
Percepció més profunda: La segona posició és bàsica, entre altres coses per que es produeixi una comunicació bona i efectiva. Fa possible que es vegi el món “amb els ulls de l’altre”, aconseguint així una entesa més profunda del seu comportament i de les seves necessitats. Tal i com ja van posar de manifest Gregory Bateson, l’origen de la saviesa està en la capacitat de poder descriure el món a partir de diferents perspectives i al mateix temps entendre el context en el que aquestes estan.
Fixar-se més en els sentiments de l’altra persona fa que es sigui més comprensiu i tolerant. Tanmateix, les persones que es mantenen predominantment en aquesta posició, per una banda, posseeixen un elevat grau de comprensió, però per altra banda, generalment posen a primer pla les necessitats i desigs de les demés per sobre del seu propi benestar, i són percebudes pels demés com persones dependents i faltats d’autonomia.
Percepció més objectiva: La tercera posició fa possible la percepció més objectiva. Des d’ella és possible descriure una situació sense jutjar-la. Ara bé, les persones que es mantenen bàsicament en aquesta posició, per norma general són molt distants respecte el seu món sensorial i resulten freds i pobres de sentiments als ulls dels demés. Cadascuna de les posicions té en si mateixa un gran potencial. Ara bé, si s’aprofiten de forma circular les possibilitats, s’amplien molt més. Si es pot assimilar les posicions de forma flexible, els sentits treballen amb la major de les exactituds i fan possible una percepció més complerta de l’ambient en el que s’està.
