AGRESSIONS VERBALS I AMENACES: SITUACIÓ D’ESTRÈS
Tots tenim una determinada capacitat de resposta davant dels fets que ens succeeixen a la vida; quan percebem que les exigències i demandes de l’entorn són superiors a la nostra capacitat per fer-les front, diem que estem estressats.
Aquesta percepció és sempre subjectiva; tant el tipus de situació viscuda com també els trets personals de cada persona (actituds, valors, trets de la personalitat), influeixen en la manera d’interpretar i viure la situació.
“No estem preocupats per les coses en sí, sinó per la manera que tenim de veure les coses“ (Epictet)
En definitiva, el concepte d’estrès implica un ajust inadequat entre la persona i el seu entorn
DESCRIPCIÓ DEL CONCEPTE AGRESSIVITAT, VIOLÈNCIA I AMENAÇA
Violència i agressivitat són dos termes que s’utilitzen, en moltes ocasions, sense diferenciar-los. Existeixen, però, alguns matisos en les diverses definicions utilitzades que poden marcar diferències entre un i l’altre terme, especialment a l’hora de poder-los mesurar.
VIOLÈNCIA
El 2002, la OMS va definir la violència de la següent manera : “violència és l’ús deliberat de la força física o el poder, ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, contra un mateix, un altra persona o en un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions”
L’AGRESSIVITAT
L’agressivitat és un concepte ampli que engloba molts tipus de conducta inclòs el comportament violent. L’agressió pot ser un “estat psicològic o un acte hostil físic o verbal o un comportament que ocasiona lesió a persones o dany a objectes”. Alguns autors han diferenciat els dos conceptes considerant que l’agressivitat era qualsevol comportament amenaçant contra un mateix o vers els altres i en canvi la violència era aquell comportament físic que resultés amb dany a un mateix o altres.
L’AMENAÇA
L’amenaça és donar a entendre (a algú) la intenció de fer-li mal, o anunciar (a algú) un perill, un càstig, etc., cas de fer això o allò. Fins i tot donar senyals d'estar a punt d'esdevenir-se (quelcom d'enutjós, desagradable, perillós, etc.).
El mal ha de ser possible, en el sentit que el destinatari pot tenir motius per creure en la seva versemblança. Que el mal sigui imposat vol dir que l'amenaçat no té control sobre els fets que ho desencadenaran, per tant, la seva culminació depèn exclusivament del subjecte actiu. El fet previst ha d'haver una clara repulsa social. Finalment la determinació ve donada per l'expressió certa d'un fet. L'amenaça té la finalitat de causar inquietud al amenaçat produint-li un estat o un ànim de por.