EL CICLE DE L'AGRESSIVITAT I LA VIOLÈNCIA
Segons el cicle de l’agressió, el comportament agressiu i violent segueix un patró de respostes emocionals previsibles. S’inicia amb la fase de desencadenament on apareix la situació que provoca l’estrès i que genera alguna resposta com ira, por o ansietat; en les persones amb tendència a l’agressivitat la resposta és immediata i no són capaces de buscar alternatives.
El cicle continua amb la fase d’ascens de manera que si no s’aconsegueix el control de la situació, la frustració i la ira que es generen poden avançar cap al descontrol total i entrar a la fase de crisis, caracteritzada per una pèrdua de control amb l’aparició de les conductes agressives i violentes.
Posteriorment apareixen la fase de recuperació on es torna a la normalitat i la fase de depressió, on sorgeixen els sentiments de culpabilitat, el penediment dels actes i els intents de reconciliació amb les persones afectades per les seves accions.
En les fases 1 i 2 és possible intervenir mitjançant l’ús de tècniques de desescalada com la comunicació verbal terapèutica i així aturar la progressió cap als comportaments agressius.
Diversos autors consideren la violència com un cicle progressiu, on a partir d’un desencadenant, s’inicien una sèrie de símptomes com increment d’agitació motora, excitació, irritabilitat o ansietat que avancen cap a les amenaces verbals i finalment l’agressió física. El llenguatge corporal del usuari pot donar indicacions del grau d’enuig i de l’escalada de la frustració que pot conduir a la violència; determinats signes facials, corporals i gestos és poden detectar per actuar en aquest procés i intervenir de manera preventiva.
