COM ÉS LA RELACIÓ ENTRE EL COS I ELS PROCESSOS DE CÀRREGA MENTAL
La neuropsicologia (disciplina que investiga les relacions entre emocions, bioquímica cerebral i sistema immunitari) ha descobert que tots els pensaments i emocions influeixen en cada cèl·lula del nostre cos. Tanmateix, el sistema immunitari es veu reforçat o debilitat segons com actuen les nostres cèl·lules, afavorint la salut o la malaltia, de manera que en el fons, el cos és un reflex de la ment.
També sabem que el cervell no distingeix entre un fet real i una imatge profundament arrelada on intervenen diversos sentits. Això és així perquè el cervell entra en contacte amb la realitat mitjançant els sentits i en principi, reacciona igual davant d’estímuls reals com d’imaginaris. La natura del pensament és la mateixa. És per això que hi ha qui afirma que en realitat el nostre cervell no és tot l'intel·ligent que hauria de ser.
La gran paradoxa de la càrrega mental i/o de l’estrès en l’actualitat és que l'esser humà disposa de mecanismes fisiològics ancestrals que serveixen per a la supervivència física (fugir o lluitar) però... avui, les amenaces no són tant físiques com mentals (interpretatives). El nostre organisme no distingeix les amenaces físiques de les psicològiques. Per a ell, totes són amenaces i desplega els mateixos mecanismes fisiològics de supervivència.
Si davant d’una amenaça ens posem pàl·lids, és perquè la sang va cap a les cames per preparar una fugida eficient, i el sistema digestiu s’atura per no malbaratar energia que pot ser necessària per una acció de supervivència (lluitar o fugir). Davant la situació anterior, afortunadament, també tenim alternatives: Gestionar correctament la intensitat de les emocions perquè el nostre organisme no les mal interpreti.
Cada persona respon de manera diferent a la càrrega mental i a l’estrès. El primer pas és saber quins són els nostres indicadors de que estem en una situació de sobrecàrrega mental i/o d’estrès i saber identificar-los en el moment que apareixen, per tal de prendre consciència de la situació i ser conscients de que hem de actuar.
Els indicadors que es poden presentar en una persona són molts i molt diversos, però es poden classificar en 4 grups en funció de les seves característiques. A la següent taula s’exposen alguns exemples dels diferents indicadors:
INDICADORS D’ESTRÈS
Indicadors fisiològics
Són aquells que afecten al nostre organisme:
● Pèrdua ocasional de la veu
● Problemes digestius
● Insomni
● Angoixa en general
● Taquicàrdia
● Mal de cap
● Dolors musculars
● Tics
● Nervis
● Manca d’aire o opressió al pit
Indicadors emocionals
Són aquells relacionats amb el nostre estat emocional:
● Irritabilitat i mal humor
● Moral baixa i desànim
● Baixa autoestima
● Ansietat
● Tristor
Indicadors cognitius
Són aquells que interfereixen en la nostra capacitat mental:
● Donar voltes al mateix problema
● Pensaments obsessius
● Oblit freqüent de les coses
● Dificultats de concentració
● Desmotivació
● Impossibilitat de desconnectar
Indicadors conductuals
Són les conductes tant verbals com no verbals que portem a terme:
● Cridar amb freqüència
● Explosions
● Parlar malhumorat
● Aixecar la veu i cridar
● Menjar en excés
● Consum excessiu de cafè
● Desconnectar realitzant activitats físiques
● Mossegar-se les ungles
● Plorar
● Evitar el contacte amb altres persones