L'ANÀLISI D'INTERACCIÓ DE R.I. BALES
L'escala de Bales és un sistema de categories que classifica les interaccions en un grup petit i permet avaluar-les a nivell individual o col·lectiu, en diferents dimensions.
Bales presenta les seves categories l'any 1950 com un instrument d'anàlisi dels grups petits o grups cara a cara i, més concretament, dels processos o dinàmiques d'interacció entre els seus membres.
El sistema està dissenyat, en principi, per a l'anàlisi de grups sense líder estable o assignat i enfrontats a un problema o decisió. En aquestes condicions el grup ha de superar dos tipus de dificultats: d'una banda, la dificultat –diguem-ne lògica– de trobar la solució; d'altra banda, la dificultat d'aconseguir que tots o el màxim de membres es mobilitzin per tal de trobar-la, portant la seva dedicació i les seves habilitats en aquesta direcció. El procés d'interacció sostindrà les dues classes de processos implicats en l'assoliment d'aquests objectius.
Per a Bales, interacció és quasi sinònim de comunicació. És produeix una interacció quan una acció verbal o no verbal d'un membre del grup, que fa d'emissor, provoca la resposta o reacció d'un altre membre, que actua de receptor. Si llavors l'emissor inicial respon al seu torn, es parla d'una proacció. Detectar aquestes correspondències entre emissor i receptor en una situació d'observació, o saber segmentar correctament la seqüència d'esdeveniments, no és gens fàcil i requereix un entrenament considerable, per bé que la tasca és més fàcil quan es disposa d'una bona
El sistema de categories
A partir d'aquest plantejament, Bales classifica els tipus d'interaccions que es poden produir sobre la base empírica indicada, creant un sistema de dotze categories molt estructurat i fort en el sentit que és una classificació completa, tal com hem explicat en un altre mòdul d'aquest text.
Com podeu comprovar, el sistema de Bales és un sistema de categories que mereix la denominació d'escala en tant que inclou sis dimensions d'anàlisi, que es formen en agrupar les categories de dues en dues, des dels extrems fins al centre. Així obtindrem les dimensions o "claus de problema" següents:
La dimensió 1-12, entre la solidaritat i l'antagonisme, que revela problemes d'integració i reintegració (f, en el quadre).
La dimensió 2-11, entre el relaxament i la tensió, que revela problemes en la gestió grupal de la tensió, òbviament en el sentit de la seva reducció (e, en el quadre).
La dimensió 3-10, entre l'acord i el desacord, que apunta cap a problemes de decisió, en el sentit de superar els obstacles que s'hi oposen (d, en el quadre).
La dimensió 4-9, entre la iniciativa i la manca d'iniciativa, en el terreny dels suggeriments respecte al rumb a seguir pel grup, que indica problemes de control d'aquest mateix rumb (c, en el quadre).
La dimensió 5-8, entre l'expressió d'opinions i el requeriment d'aquestes, que apunta cap a problemes d'avaluació de l'activitat grupal i dels seus membres (b, en el quadre).
La dimensió 6-7, entre l'aportació i la sol·licitud d'informació, reveladora de problemes de comunicació (a, en el quadre).
Principalment, el seu propòsit era obtenir una classificació normativa dels processos d'interacció, mitjançant l'observació de les relacions en diversos tipus de situacions i de grups.
La hipòtesi general és que la discussió en un grup que pretén resoldre un problema, genera patrons similars de conductes comunicatives.