PRESSUPÒSITS BÀSICS DE LA PNL
QUÈ EŚ LA PNL?
La programació Neurolingüística és un model de comunicació psicològic desenvolupat en els anys setanta per Richard Bandler i John Grinder. Va sorgir després de l’anàlisi exhaustiu dels mètodes de treball de Milton Erickson (Teràpia hipnòtica), de Virginia Satir (Teràpia Familiar) i de Fritz Perls (Teràpia de la Gestalt). Cadascun d’aquests terapeutes era ja en vida una llegenda en la seva especialitat. Bandler i Grinder van suposar que hi hauria d’haver coincidències en la manera en que aquests mestres de les teràpies es comuniquessin amb els seus pacients, una essència comú en tots, que fes possible una feina de transformació profunda i efectiva.
Basant-se en això i tenint en compte la Gramàtica Transformacional de Chomsky, la Semàntica General de Korzybski, el Ficcionalisme de Vaihinger, la Cibernètica i el principi Sistèmic de Bateson, van anar sorgint gràcies al treball de varis anys múltiples tècniques per teràpies i comunicació. L’elevada eficàcia d’aquestes variades tècniques va fer que en poc temps la PNL s’expandís a nivell mundial.
Programació: s’aplica a la nostra capacitat per intervenir en el nostre “sistema neurològic”, per variar sentiments i conductes a favor de tota la nostra personalitat.
Neuro: s’aplica al cervell, la caixa de comandament dels nostres comportaments, pensaments i sentiments. Aquí es porta a cap “el treball de direcció” per totes les activitats internes i externes.
Lingüística: s’aplica al nostre llenguatge per mitjà del qual elaborem, arxivem i informem de les nostres experiències internes. Amb ajuda del llenguatge elaborem el nostre “mapa de la realitat”
Al igual que en totes les altres teories, també en la PNL es parteix de pressupostos concrets que descriuen aquell que es creu que té sentit en l’elaboració de la teoria i en el treball. Aquests principis i fils conductors, que venen demostrant la seva eficàcia des de fa dècades permeten un profund examen en la forma de treballar i de pensar de la PNL. A continuació veurem principis fonamentals de la PNL.
PRESSUPÒSITS DE LA PNL
EL MAPA NO ÉS EL TERRITORI
1. Les persones responen a les seves percepcions de realitat.
2. Tota persona té un mapa del món. Cap mapa d’una persona no és més “real” o “vertader” que el mapa dels altres.
3. El significat de la meva comunicació és la resposta que genera en algú, independentment de la meva intenció.
4. Els mapes més eficaços i ecològics són aquells que disposen d’un nombre ampli i abundant d’opcions, en contraposició a ser més “real” o “exacte”.
5. Tots posseïm (o posseïm potencialment) tots els recursos que necessitem per actuar eficaçment.
6. Les persones realitzen les millors opcions segons les possibilitats i capacitats que són percebudes com a disponibles a partir del seu propi model del món. Qualsevol comportament, per més boig o diabòlic que sembli, és la millor opció disponible per una persona en un moment donat, d’acord amb el seu model de món –si existís una opció més apropiada (dins del context del seu propi model de món), l’escolliria automàticament .